Cloenda d'un any molt trist

Avui, 30 de desembre, dia en que entra en vigor la LOMCE, és un dia tan trist com ho ha estat tot aquest any 2013. Un any on hem perdut allò que era de tots, els béns col·lectius dels que ens podíem sentir més orgullosos: drets socials que han costat tant d'aconseguir, generació rera generació. Una democràcia més feble, un sistema sanitari menys universal i un sistema educatiu menys equitatiu són alguns dels senyals que la nostra democràcia ha sofert l'atac més brutal des de l'acabament de la dictadura.

L'APREP s'adhereix al compromís proposat per Jurjo Torres per treballar junts per una nova llei que vengui a tornar al nostre estimat sistema educatiu al camí de la modernitat, en el qual ja hi era i del que no se n'hauria d'haver allunyat mai. És obvi que teníem problemes per arreglar, però en definitiva, teníem una escola pública inclusiva, que oferia possibilitats d'aprenentatge i recursos de compensació de les desigualtats a tots els nivells dels sistema i de tots els tipus. Allunyar-se d'aquest full de ruta no és més que tornar endarrera, tal vegada, ni tant sols quaranta anys, potser un segle.

I el que és més trist encara és que començam el 2014 amb la mateixa sensació de tristesa, immersos dins aquesta bogeria sense sentit, provocada pels governs actuals, insensibles davant tanta contestació social. El col·lectiu de docents, compromès amb el bé social, no té altre opció que recordar que les reivindicacions continuen perquè un govern amb majoria absoluta no té legitimitat per destruir absolutament el que és de la majoria social.

L'APREP reafirma la seva confiança en què el professorat, mostrant compromís i professionalitat, arribarà a poder establir acords amb els governants que, de moment, governen però que en cap cas, ens lideren com a poble democràtic i cult amb ànsia de prosperitat i justícia social.

Els motius de la vaga

La Coordinadora del Professorat Preocupat ha publicat una sèrie de vídeos sota el títol Jo faig vaga per/ Yo hago huelga por . En aquesta sèrie de vídeos el professorat explica els motius d'aquesta iniciativa, i dóna testimoni viu de la vaga que es fa per cuidar allò que és de tots, l'escola pública.

La sèrie inclou una gran diversitat de vídeos, d'entre els quals destacam els següents tres, i us animam a veure la resta en el seu canal de Youtube.

Com es pot veure, els motius són eminentment de caire pedagògic, i mostren el compromís social i professional que sent el professorat per l'exercici de la seva docència. Mès enllà de la situació actual, l'APREP considera que els docents han recuperat el consens social i la dignitat professional que, en els darrers temps, se'ls hi havia discutit. Davant el conflicte, la societat ha optat per posicionar-se al costat de mestres i professors, creient en la seva veu experta i professionalitat docent. Moralment, ja han guanyat perquè han aconseguit el suport de qui mai hauria d'haver desconfiat de la seva professionalitat, la societat. Si les administracions educatives i els governs no ho entenen, tenen un problema perquè no podran complir la tasca que els vots els havien encomenat. Podran manar un temps però mai seran els líders d'un poble educat, socialment responsable i compromès amb el bé de tots.

Manifestació 29S

L'APREP dóna suport a la convocatòria de la manifestació d'aquest diumenge 29 de setembre a les 18 h a les quatre illes de les Illes Balears. Més enllà del suport, l'APREP demana l'assistència massiva per demostrar el consens social entorn de la desafortunada actual política educativa desenvolupada per les administracions autonòmica i estatal. 

APREP dóna suport a la vaga indefinida de docents

L'Associació Pitiüsa per a la Renovació Pedagògica, APREP, dóna suport a la vaga indefinida de docents de les Illes Balears.

Avui no ha estat un dia normal. Probablement, ha estat l'inici de curs més trist en molts anys. El sentiment majoritari és de profunda indiganció, incredulitat i, igualment, tristesa. Mai com enguany, en la nostra breu història democràtica, un curs s'ha iniciat amb tanta anormalitat, inseguretat i incertesa. 

La normativa desenvolupada per aquest govern en els dos darrers anys ha tengut una marcada tendència autoritària, mostrant completa indiferència i ignorància cap a la pedagogia i els vertaders principis democràtics, educatius i psicopedagògics que haurien de ser sempre prioritaris. Els darrers esdeveniments entorn de la posada en marxa del TIL no són més que una manifestació més del seu absolut desconeixement del fet educatiu.

Aquesta vaga és completament necessària i justificada. El professorat està vetllant per la qualitat d'allò que és de tots, l'escola pública. I per això, tots hi estam d'acord i els donam suport per aquest acte de valentia i sobretot, de professionalitat. Estam orgullosos del nostre cos docent.

#avuinoésundianormal

NO A LA LOMCE

L'APREP lamenta profundament l'aprovació de la LOMCE, una llei que s'ha fet d'esquena a la comunitat educativa i que s'ha aprovat tot i la protesta massiva i unànime de professorat, famílies i alumnat.

La nova llei no arriba per solucionar cap dels problemes que el nostre sistema educatiu presenta. En realitat, la desigualtat que fomenta i la regressió cap a un sistema educatiu eminentment selectiu i propedèutic, l'única cosa que aconseguirà és l'agudització de tots els problemes.

Per aquest motiu, l'APREP expressa la seva disconformitat amb la llei i demana la seva derogació urgent.
Imatge de Chesi

Igualtat de drets de totes les llengües de l'Estat

Demà dimecres 19 de desembre hi ha una convocatòria en defensa de totes les llengües de l'estat.  Aquesta nova convocatòria es fa sota un manifest conjunt entre entitats com Stei, FAPA, Assemblea de Mestres i Professors en català de les Illes Balears, ANPE, Institut d'Estudis Eivissencs entres altres, i al qual l'APREP s'hi adhereix. El manifest és el següent:

Per la igualtat de drets de totes les llengües de l’estat

Les entitats que ens reunim avui demanam que es respectin les competències autonòmiques en matèria d’educació i el manteniment d’un model educatiu propi que és el que recull la riquesa de la diversitat cultural, patrimonial i lingüística de cada un dels territoris.

Donam suport al model d’immersió lingüística que han posat en pràctica les escoles dels territoris amb llengua pròpia, i també el seu manteniment com a llengua vehicular a l’ensenyament. Aquesta ha estat una pràctica pedagògica avalada pels organismes internacionals, que garanteix que els alumnes, en acabar la seva escolarització obligatòria, tendran una bona competència comunicativa i lingüística en les dues llengües oficials.

El castellà l’aprenen tots els alumnes escolaritzats de l’estat. Tots els informes han posat de manifest que en aquests llocs on es fa immersió lingüística els resultats en l’assoliment de la competència comunicativa en castellà fins i tot són millors que a d’altres indrets de l’estat espanyol.

Reivindicam la igualtat de drets de totes les llengües de l’estat i donam suport a la immersió lingüística i al manteniment de les llengües pròpies com a llengües vehiculars de l’ensenyament, com a garantia de l’aprenentatge de les llengües oficials de l’estat.

Per la riquesa de la diversitat, per una concepció de l’ensenyament i l’aprenentatge oberta a les llengües i a les cultures de l’estat, no a la LOMCE.


ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: ARA MÉS QUE MAI!

Manifest en defensa de la llengua i d'un model educatiu propi

L'APREP s'adhereix al manifest

DECLARACIÓ EN DEFENSA DE LA LLENGUA I D’UN MODEL EDUCATIU PROPI

La darrera proposta del ministre Wert suposa una agressió clara al model educatiu vigent a les Illes Balears i a la resta de comunitats autònomes amb llengua pròpia al llarg de les darreres dècades. Un model educatiu centrat en les competències autonòmiques a l’hora de fixar una bona part dels continguts  curriculars i en un sistema que garanteix la competència lingüística i comunicativa de les dues llengües  oficials al nostre alumnat.

S’intensifica la recentralització per part de l’estat i, per tant, les comunitats autònomes perden poder de  decisió a l’hora de fixar els continguts que fan referència al coneixement més proper del nostre entorn  físic, patrimonial, lingüístic i cultural. La reforma és recentralitzadora i suposa un atac molt fort a un model propi d’escola basat en l’arrelament a l’entorn i a una gestió adequada d’unes competències educatives pròpies que ara queden molt malmeses.

Les diferents proves, informes i avaluacions de diagnòstic que s’han fet, tant per part de l’IAQSE com per part d’altres entitats, han posat de manifest que el sistema vigent actual de fer l’aprenentatge d’una  manera majoritària en la llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot amb uns resultats millors que altres territoris de l’estat espanyol monolingües en castellà.

L’embranzida estatal contra la presència del català a les aules pretén donar un cop mortal a la llengua catalana, pilar de la cohesió social que el model educatiu vigent ha garantit fins ara, i ha fet dels centres escolars espais de convivència, de respecte i de trobada de la diversitat. Si des del Ministeri s’obri la porta a la possibilitat de finançar amb doblers públics escoles privades per als fills d’aquelles famílies que volen rebre un ensenyament exclusivament en castellà, ens trobarem amb una segregació molt preocupant dels alumnes de les nostres illes, que seran separats en funció de la llengua elegida pels pares, cosa que estronca d’arrel els àmbits de convivència de què hem gaudit fins ara. Per altra banda, tampoc entenem que en un moment tan dur de retalls i amb un nivell de deute enorme, tant amb els centres públics com amb els concertats, les administracions autonòmiques hagin d’assumir una despesa per a una demanda que, a la nostra comunitat autònoma, és del tot irrellevant.

Reclamam que no es trenqui el consens majoritari expressat per la majoria dels agents de la comunitat educativa i de la societat civil en qüestions de l’ensenyament en català, la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears.

Demanam al Govern de les Illes Balears i als nostres diputats al Congrés que defensin els interessos de les Illes Balears i que no permetin la invasió de competències, tant educatives com lingüístiques, que l’avantprojecte contempla i que menysprea l’Estatut d’Autonomia.

Cassolada per l'Educació Pública i en Català

L'APREP, com a Moviment de Renovació Pedagògica, manifesta la seva profunda preocupació per les actuals retallades dels governs autonòmic i central en matèria d'educació. L'actual situació de crisi econòmica no serà mai superada si les mesures s'encaminen a restringir el dret a l'educació de qualitat de la població. Per això, l'APREP demana a l'Administració Educativa la reconsideració de les mesures a prendre. I mentre això no sigui així, l'APREP dóna suport a mesures de protesta pacífiques com la convocatòria de demà d'una cassaloda per l'Educació Pública i en Català. 

Conferència de Jordi Vivancos

Una de les primeres tecnologies de la humanitat és l'escriptura. I l'escola va néixer precisament, per alfabetitzar en la tecnologia de l'escriptura. És la tecnologia la que està en la mateixa essència de l'origen de l'escola, i ara en ple segle XXI, encara ens atrevim a dubtar del paper de la tecnologia a l'escola dels nostres temps?

Amb aquesta introducció, Jordi Vivancos va desenvolupar la seva visió de l'ús de la tecnologia en el sistema educatiu a partir de tres preposicions: sobre, de i amb. I va introduir una quarta a aquesta concepció: sense. També hem de ser capaços de veure on la tecnologia no és necessària.

En definitiva, hem de ser capaços d'arribar a aprendre amb tecnologia, per ser capaços d'aprendre, més, millor i diferent. Un model d'aprenentatge d'esquena a aquest món pertany a una realitat ja passada, en el paradigma de l'escassetat informacional. El nou paradigma on la informació es multiplica per segons, la capacitat d'aprendre amb tecnologia és clau. Si encara ho dubtes, consulta la presentació de Jordi Vivancos, i per suposat, gaudeix de la seva conferència que aviat, tendrem aquí en vídeo.

Competència digital docent - Jordi Vivancos - Eivissa 2012

View more presentations from aprep1

Notícia a Diario de Ibiza

Amb aquesta magnífica conferència de Jordi Vivancos, l'APREP tanca el cicle de conferències 2012. Esperem que els mals moments econòmics que la nostra societat està vivint, no ens impedeixin tornar a fer una nova proposta en el proper curs. Tal vegada, us demanarem ajuda si veim que tenim dificultats per a una nova convocatòria. Us mantindrem informats. De moment, us agraïm el vostre suport en aquesta convocatòria i totes les que hem fet fins a la data. 

Gràcies a tots i totes pel vostre suport i col·laboració i fins la propera!

Conferència Rafel Bisquerra

Com hem pogut viure d'esquena a les emocions? No és l'emoció un motor important en la vida humana? Com no ha de ser, doncs, un motor també per aprendre? En Rafel Bisquerra ens va parlar que en el nou paradigma educatiu del segle XXI, on el canvi metodològic i el paper de les TIC són fonamentals, les emocions tenen també un rol clau. Els valors, l'emoció, el benestar emocional són nous conceptes que Bisquerra ens va plantejar en la seva conferència, i que aviat podrem gaudir en vídeo també. De moment, aquí deixam la seva presentació:

Educació emocional- Rafel Bisquerra- Eivissa 2012

View more presentations from aprep1.