Avui, 30 de desembre, dia en que entra en vigor la LOMCE, és un dia tan trist com ho ha estat tot aquest any 2013. Un any on hem perdut allò que era de tots, els béns col·lectius dels que ens podíem sentir més orgullosos: drets socials que han costat tant d'aconseguir, generació rera generació. Una democràcia més feble, un sistema sanitari menys universal i un sistema educatiu menys equitatiu són alguns dels senyals que la nostra democràcia ha sofert l'atac més brutal des de l'acabament de la dictadura.
L'APREP s'adhereix al compromís proposat per Jurjo Torres per treballar junts per una nova llei que vengui a tornar al nostre estimat sistema educatiu al camí de la modernitat, en el qual ja hi era i del que no se n'hauria d'haver allunyat mai. És obvi que teníem problemes per arreglar, però en definitiva, teníem una escola pública inclusiva, que oferia possibilitats d'aprenentatge i recursos de compensació de les desigualtats a tots els nivells dels sistema i de tots els tipus. Allunyar-se d'aquest full de ruta no és més que tornar endarrera, tal vegada, ni tant sols quaranta anys, potser un segle.
I el que és més trist encara és que començam el 2014 amb la mateixa sensació de tristesa, immersos dins aquesta bogeria sense sentit, provocada pels governs actuals, insensibles davant tanta contestació social. El col·lectiu de docents, compromès amb el bé social, no té altre opció que recordar que les reivindicacions continuen perquè un govern amb majoria absoluta no té legitimitat per destruir absolutament el que és de la majoria social.
L'APREP reafirma la seva confiança en què el professorat, mostrant compromís i professionalitat, arribarà a poder establir acords amb els governants que, de moment, governen però que en cap cas, ens lideren com a poble democràtic i cult amb ànsia de prosperitat i justícia social.
