RSS

Veu "Associació Pitiüsa per a la Renovació Pedagògica" a l'EEiF

dilluns, 8 de desembre del 2008

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, volum I (1995), diu de nosaltres:

Associació Pitiüsa per a la Renovació Pedagògica SOC Associació fundada el 1984. Consta de cent cinquanta socis. La presidenta és Concepció Roig Caldentey. L’objectiu bàsic de l’associació és la renovació dels professors i del sistema educatiu, sempre en el marc normatiu establert pel Ministeri d’Educació i Ciència. La creació dels Centres de Professors va venir a substituir, en certa mesura, la tasca de l’associació, que actualment continua vigent únicament per portar a terme la renovació constant dels professors i vetlar per la correcta aplicació de la reforma educativa. Durant alguns anys va organitzar les Escoles d’Estiu de les Pitiüses, orientades a la renovació i actualització pedagògica del professorat. [Antoni Pedro Marí]

A la veu "Escola d'Estiu d'Eivissa i Formentera", volum V (2001), també es fa referència a la tasca de l'APREP i diu així:

(...)
En l’organització de les Escoles d’Estiu d’Eivissa i Formentera cal destacar el paper jugat per l’Associació Pitiüsa per a la Renovació Pedagògica (APREP), que es constituí el 15 d’octubre de 1984, a iniciativa d’un col·lectiu de professionals de l’ensenyament, conscients de la necessitat d’una renovació pedagògica continuada a Eivissa i Formentera. A la reunió de constitució, que tengué lloc als locals de l’Institut d’Estudis Eivissencs, Maria Marí Marí en fou elegida presidenta, Francesc Tarrés Marí, secretari, i Vicent Tur Torres, tresorer. El 1989, Concepció Roig Caldentey, que ocupava el càrrec de secretària, accedí al de presidenta, i Vicent Torres Mora al de tresorer, càrrecs que, en començar el segle XXI, encara exerceixen. Els objectius inicials que es plantejaren foren l’actualització pedagògica del professorat, l’organització de cursos de perfeccionament, debats i seminaris i l’establiment de relacions amb altres entitats semblants. L’APREP a la dècada dels vuitanta es constituí en la veu de l’escola pitiüsa i donà mostres, en tot moment, d’un seriós esperit crític; manifestà una preocupació constant per identificar les deficiències i mancances de l’escola pitiüsa; oferí, en tot moment, un conjunt ric i variat de propostes de millora; n’assenyalà els aspectes positius, reconeixent, sense cap tipus d’entrebanc, les iniciatives de les institucions tendents a la renovació de l’escola pitiüsa. [Neus Garcia Ferrer]